El Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, EolicCat, Renovem-nos y UNEFCAT demanen anar més enllà de la cartografia i repensar les zones de prioritat superior per a convertir-les en espais reals d’acceleració renovable.
Barcelona a 28 de juliol de 2026.— El Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, EolicCat, i Renovem-nos i UNEFCAT han presentat una al·legació conjunta al Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya (PLATER). Les cinc entitats adverteixen que les zones de prioritat superior delimitades en la proposta actual són insuficients per garantir el compliment dels objectius renovables fixats per als anys 2030 i 2040.
Per aquest motiu, reclamen que el PLATER delimiti una superfície suficient, tècnicament viable i realment connectable a la xarxa, i que doti aquestes zones d’un règim propi que permeti accelerar la tramitació dels projectes ambientalment i territorialment més adequats.
L’al·legació parteix d’una doble constatació. D’una banda, el projecte de PLATER identifica zones considerades especialment favorables per a la generació renovable, però no concreta prou els efectes d’aquesta qualificació sobre la tramitació, l’avaluació ambiental, la compatibilitat urbanística, la connexió a la xarxa o l’emmagatzematge. De l’altra, malgrat que la superfície delimitada com a prioritària és molt superior a la necessària, la major part d’aquests espais no ofereixen prou capacitat efectiva per assegurar els objectius energètics previstos. I els espais qualificats de prioritat superior són insuficients per assolir els objectius a curt termini.
Sense una ampliació i una delimitació més realista dels espais realment viables, amb capacitat de connexió efectiva, les entitats alerten que, malgrat l’enrenou generat per l’abast teòric del PLATER, aquestes zones podrien quedar reduïdes a una categoria cartogràfica sense prou capacitat per impulsar el volum de nova generació renovable que Catalunya necessita.
Zones suficients per complir els objectius
Les entitats demanen superar el debat territorial actual sobre la totalitat dels espais necessaris per assolir la plena descarbonització el 2050 i centrar-se en el conjunt de zones de prioritat superior que han de permetre assolir els objectius a curt i mig termini que és el consens social que ara necessita el país.
L’al·legació també subratlla que una zona no pot considerar-se realment prioritària o de prioritat superior només perquè presenti una sensibilitat ambiental baixa. Ha de ser, a més, una zona materialment viable.
Això significa tenir en compte el recurs solar o eòlic disponible, la proximitat i la capacitat de la xarxa, les possibilitats d’evacuació, les necessitats de noves subestacions, la integració d’emmagatzematge, la geometria útil de les parcel·les, l’accessibilitat i els costos energètics resultants.
Les entitats consideren que qualificar com a prioritàries zones sense recurs suficient, sense una connexió raonable o amb costos d’evacuació desproporcionats no contribueix realment als objectius del PLATER. El Pla ha de diferenciar entre la superfície teòricament disponible i la que pot acollir projectes efectius dins dels terminis previstos.
Un PLATER adaptat a la directiva europea
Les entitats proposen que les zones de prioritat superior del Plater constitueixin la base territorial, ambiental i metodològica per a la futura designació de zones d’acceleració renovable a Catalunya, d’acord amb la Directiva europea 2023/2413 i amb el marc estatal vigent que les desenvoluparà aviat.
Aquesta directiva, que ja ha esgotat el seu termini de transposició a la legislació nacional, estableix que els estats membres han de delimitar zones d’acceleració on ubicar les renovables, l’emmagatzematge i la xarxa elèctrica necessària per assolir els objectius a curt i mig termini. En aquests espais, la directiva estableix règims de tramitació abreujats estrictes i avaluació ambiental simplificada.
La proposta de les entitats pretén avançar la feina necessària perquè el PLATER deixi identificats i avaluats els àmbits més adequats, amb el procediment de tramitació ajustat al que estableix la directiva i les garanties de participació pública corresponents.
L’agilització administrativa no implica eliminar els controls ambientals. El que planteja la directiva és que l’avaluació dels projectes se centri en els impactes específics o imprevistos que no hagin estat analitzats prèviament durant l’avaluació ambiental estratègica del Pla.
Així s’evitaria repetir en cada projecte qüestions ja estudiades a escala territorial, mantenint alhora la capacitat de l’òrgan ambiental per exigir una avaluació més completa quan hi hagi indicis clars d’impactes significatius no previstos o no mitigables.
Coordinar el territori amb la xarxa elèctrica
Un altre element central de l’al·legació és la necessitat de vincular la zonificació renovable amb la planificació de la xarxa.
Les entitats reclamen que cada zona de prioritat superior incorpori una anàlisi de les necessitats de connexió, evacuació, subestacions, reforços de xarxa i emmagatzematge. No té sentit qualificar una zona com a prioritària si després no disposa de capacitat de connexió o si les infraestructures necessàries en fan inviable el desenvolupament.
El PLATER hauria de servir, per tant, com a referència territorial perquè la Generalitat defensi davant de l’Estat i dels gestors de xarxa les inversions necessàries per fer possible un desplegament renovable efectiu.
Convertir els objectius en projectes reals
Amb aquesta al·legació conjunta, les cinc organitzacions demanen que el PLATER no es limiti a ordenar el territori sobre el paper, fet que està generant polèmiques estèrils arreu del país sobre espais que mai no seran viables. El Pla ha de centrar-se en el curt i mig termini i garantir que existeixin prou zones ambientalment adequades, territorialment compatibles, tècnicament viables i connectables per fer possible el compliment dels objectius energètics de Catalunya.
Només així les zones de prioritat superior podran deixar de ser una categoria declarativa i convertir-se en una eina efectiva per ordenar i accelerar el desplegament renovable i, alhora, centrar el debat social en els espais realment efectius.