- Les jornades sobre agrivoltaica organitzades per UNEFCAT i els col·legis oficials d’Enginyers Industrials i Enginyers Agrònoms de Catalunya han reunit representants institucionals, organitzacions agràries, entitats financeres, empreses tecnològiques i experts del sector per analitzar el potencial de l’agrivoltaica a Catalunya.
- S’hi han abordat les oportunitats reguladores, el finançament de projectes, la innovació tecnològica i els casos d’èxit ja en marxa en cultius hortícoles, vinyes i projectes de pastura.
- L’IDAE ha compartit les novetats sobre les ajudes RENOINN per a projectes agrivoltaics, mentre que el Ministeri d’Agricultura abordarà l’encaix de l’agrivoltaica dins la PAC.
Obertura de la Jornada, amb Anna Camp Casanovas, directora de l’Institut Català d'Energia, Manel Torrent, cap de serveis i vicepresident segon del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, i Pere Borràs, co-delegat d’UNEFCAT.
Barcelona, 14 de maig de 2026. Ahir va tenir lloc la jornada “Agrivoltaica a la Península Ibèrica: Innovació per a un futur sostenible”, organitzada per l’associació d’energia fotovoltaica i emmagatzematge UNEF i els col·legis oficials d’Enginyers Industrials i Enginyers Agrònoms de Catalunya, en què agricultors i el sector energètic han coincidit en la seva aposta per l’agrivoltaica com a peça clau per reforçar la resiliència del camp català.
La jornada ha comptat amb la participació de representants d’administracions públiques, organitzacions agràries, entitats financeres, empreses tecnològiques, universitats i experts del sector per debatre el paper de l’agrivoltaica com a eina clau per avançar en la transició energètica i reforçar la competitivitat i la resiliència del sector agrícola.
La trobada ha estat inaugurada per Anna Camp Casanovas, directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN); Manel Torrent, vicepresident segon del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC), i Pere Borràs, co-delegat d’UNEFCAT. En la seva intervenció, Camp ha marcat un “objectiu ambiciós com a Govern, que és reduir el 30% del consum energètic i eliminar els combustibles fòssils el 2050, tal com ens fixa la PROENCAT. Estem davant d’un repte molt gran i anem molt lents. La producció renovable i el sector agrari han d’anar de la mà, i cal invertir en recerca per poder fer créixer les aplicacions agrivoltaiques.”
Anna Camp Casanovas, directora de l’Institut Català d'Energia, juntament amb Manel Torrent, cap de serveis i vicepresident segon del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.
Per la seva banda, Torrent ha subratllat l’aposta del COEIC per la generació renovable d’energia: “els catalans fem coses, però no estem fent renovables. Per aquest motiu, des dels enginyers hem creat la plataforma del Sí a les renovables”. Borràs ha especificat que “el desplegament de tota l’energia solar a Catalunya fins al 2050 no arribarà a ocupar ni el 5% dels espais agraris. Les renovables i l’agricultura no són enemics, sinó companys de pis amb qui compartir la vida”.
“Perquè l’agrivoltaica funcioni ha de ser rendible per a l’agricultor i per al productor renovable”, ha destacat Martín Behar, director d’Estudis i Medi Ambient a UNEF, que ha presentat una panoràmica de l’estat actual de l’agrivoltaica a Espanya, els projectes ja en operació i desenvolupament, el marc regulador i les oportunitats de finançament públic existents.
A continuació, Marta Morera, directora general d’Energia de la Generalitat de Catalunya, i Antonio Enjuanes, subdirector general d’infraestructures rurals de la Generalitat, han posat en comú amb Carlos Montoya, cap del Departament Solar i Autoconsum de l’IDAE, i Salvador Salat, co-delegat d’UNEFCAT, el paper de l’agrivoltaica en les polítiques de transició energètica i la seva integració en la planificació energètica i agrària. Entre altres qüestions, s’ha abordat la necessitat d’incorporar l’agrivoltaica en les estratègies energètiques autonòmiques, així com el potencial de les ajudes públiques disponibles per impulsar aquests projectes, com les incloses en el programa RENOINN de l’IDAE.
Morera ha ressaltat com “Catalunya està apostant per l’agrivoltaica com una manera eficient de combinar la producció d’aliments i d’energia. Som la comunitat amb més projectes presentats a RENOINN II, amb 240 MW sol·licitats, la meitat de la potència instal·lada actualment”. “Agricultura i fotovoltaica han de conviure i ho hem de fer perquè hi guanyem tots. L’agrivoltaica beneficia directament l’empresari agrícola”, ha remarcat Enjuanes. Des de l’IDAE han compartit el gran interès que hi ha per desenvolupar projectes agrivoltaics: “Som a la segona línia de finançament de RENOINN i hem rebut més d’1 GW de sol·licituds amb més de 200 projectes”, ha comentat Montoya.
De esquerra a dreta: Antonio Enjuanes, subdirector general d’infraestructures rurals de la Generalitat de Catalunya; Marta Morera, directora general d’Energia de la Generalitat de Catalunya; i Carlos Montoya, cap del Departament Solar i d’Autoconsum de l’IDAE.
ACATCOR, UNIÓ DE PAGESOS i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) han compartit el potencial de l’agrivoltaica per millorar l’eficiència hídrica i energètica i els reptes per a la seva implantació.
“Concebem l’agrivoltaisme com un maridatge entre energia i agricultura, on les dues activitats s’han d’entendre bé”, ha remarcat Ramon Lletjós, gerent de l’Associació Catalana de Comunitats de Regants, ACATCOR. Per a Jaume Pedrós, d’UNIÓ DE PAGESOS, “l’agrivoltaica pot ser l’oportunitat per ajudar a modernitzar els regadius amb la producció repartida pel territori”, sempre tenint en compte les necessitats dels agricultors, tal com ha remarcat Francesc Esquerda, de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya: “Cal parlar més amb els agricultors, el món agrari i el món rural.”
De esquerra a dreta: Ramón Lletjós, de l’Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR); Jaume Pedrós, responsable de regadius d’Unió de Pagesos; i Francesc Esquerda Tamarit, cap sectorial d’Agenda Rural i Transició Energètica de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC).
La jornada també ha dedicat un bloc específic a la innovació tecnològica aplicada a l’agrivoltaica. En aquesta taula, que ha comptat amb la participació de Green Power, Folgrid Technologies i la Universitat de Jaén, s’han presentat solucions orientades a optimitzar la captació de llum sota panells solars, tecnologies de panells semitransparents i sistemes d’electrificació agrícola i emmagatzematge energètic per a explotacions agràries.
“Avui dia som capaços de portar la tecnologia fotovoltaica a llocs remots on l’electricitat no podia arribar”, ha comentat Aleix Rius, de GreenPower. “Amb tecnologia podem, de manera passiva amb panells convencionals, repartir la radiació solar per millorar els cultius”, en paraules d’Oriol Sánchez, de Folgrid Technologies. “Hem de pensar a llarg termini, i l’agricultura a mitjà termini ha de procurar-se la seva pròpia energia”, segons ha manifestat el portaveu de la Universitat de Jaén.
A més, es van presentar diversos casos d’èxit ja en funcionament, com la pastura en plantes fotovoltaiques de Norfarming, projectes hortícoles de la Universitat Politècnica de Catalunya i solucions agrivoltaiques aplicades a la vinya per Família Torres per millorar la resiliència davant del canvi climàtic. Juan de Frutos, representant de Norfarming, va destacar que “la pastura fotovoltaica és una gran oportunitat: Espanya té el segon ramat oví de la Unió Europea i s’inverteixen entre 30 i 80 milions d’euros anuals en manteniment vegetal en parcs fotovoltaics”. Des de Família Torres van assenyalar que “el canvi climàtic i l’escalfament global ja ens està afectant. El nostre objectiu amb l’agrivoltaica és que l’ombreig ens ajudi a retardar el decalatge fenològic i reduir l’estrès hídric de les plantes”. Per la seva banda, la Universitat Politècnica de Catalunya va remarcar que “per al bon desenvolupament de l’agrivoltaica són necessàries dades agronòmiques. Estem centrant els estudis en horticultura, mesurant radiació, humitat del sòl, temperatura… monitorant les 24 hores del dia i controlant tot el procés des del principi”.
Pedro Pérez, catedràtic de Tecnologia Electrònica de la Universitat de Jaén, mostrant un dels desenvolupaments per a l’agrovoltaica que estan implementant.
La jornada també ha comptat amb una intervenció de Paz Fentes, subdirectora general de Cultius Herbacis i Industrials i Oli d’Oliva del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, que ha abordat la integració de l’agrivoltaica en la Política Agrària Comuna (PAC) i els avenços reguladors previstos per garantir la compatibilitat entre producció agrícola i generació energètica. Fentes ha volgut transmetre un missatge de tranquil·litat: “els projectes agrivoltaics finançats per l’IDAE no perdran subvencionabilitat de la superfície respecte a la PAC i cada comunitat autònoma té flexibilitat per ampliar aquest criteri”.
La trobada ha conclòs amb una taula sobre finançament i suport econòmic a projectes agrivoltaics, en què representants de BBVA, Triodos Bank i Rödl Spain han analitzat les condicions necessàries per facilitar el finançament d’aquest tipus d’instal·lacions, els reptes relacionats amb la bancabilitat i el marc jurídic, i les oportunitats d’inversió i desenvolupament que ofereix aquest mercat emergent.
Sonia Serrano, de BBVA, ha posat de manifest que, per a la seva entitat, “la fotovoltaica és una energia que ens sentim còmodes finançant. Qualsevol inversió sostenible ens interessarà molt més que qualsevol que no ho sigui. Volem acompanyar l’agrivoltaica”. Miguel Ángel Amores, de Triodos, també ha confirmat l’interès de l’entitat en aquestes solucions: “Hem finançat agrivoltaica, tant hivernacles com estructures més obertes”. Jochen Beckmann, advocat de Rödl Spain, ha subratllat que “l’agrivoltaica pot ajudar a mantenir l’estructura de petites explotacions que hi ha a Catalunya”.
De esquerra a dreta: Sonia Serrano Subira, responsable de Finançament Sostenible de BBVA; Miguel Ángel Amores, team lead de Project Finance de Transició Energètica a Triodos Bank España; i Jochen Beckmann, advocat de RÖDL & Partner.
Fran García Ruiz, delegat de Barcelona del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya (COEAC), coorganitzadors de la trobada, ha tancat la jornada destacant la importància del paper dels enginyers agrònoms en aquests projectes: “hem d’estar-hi des del principi per dimensionar i orientar els projectes. Cal replantejar el model de producció dels darrers anys, perquè el canvi climàtic ens està afectant fortament. S’ha fet molta recerca sobre formes de protegir els fruits i les plantes de l’excés de sol. L’agrivoltaica ofereix grans oportunitats per a l’agricultura protegida”.
L’agrivoltaica, una oportunitat estratègica per a Catalunya
L’agrivoltaica es consolida com una de les solucions més prometedores per compatibilitzar la producció agrícola i la generació d’energia renovable en un mateix espai, contribuint a millorar la resiliència del sector agrari davant del canvi climàtic, optimitzar l’ús de l’aigua i diversificar els ingressos de les explotacions agrícoles.
Catalunya compta amb un ecosistema especialment favorable per al desenvolupament d’aquesta tecnologia gràcies a la combinació d’un potent sector agrícola, centres de recerca i empreses tecnològiques especialitzades. Actualment ja existeixen projectes pilot vinculats a cultius hortícoles, vinyes i ramaderia extensiva que estan permetent avaluar els beneficis de l’agrivoltaica sobre la productivitat agrícola, la gestió hídrica i l’adaptació climàtica.
Sobre UNEFCAT
UNEFCAT és la delegació a Catalunya de la Unión Española Fotovoltaica (UNEF), l’associació sectorial de l’energia solar fotovoltaica a Espanya. Representa més del 90% de l’activitat del sector i n’aglutina pràcticament la totalitat: productors, instal·ladors, enginyeries, fabricants de matèries primeres, mòduls i components, distribuïdors i consultors. UNEF ostenta, a més, la presidència i la secretaria de FOTOPLAT, la plataforma fotovoltaica tecnològica espanyola. La plataforma agrupa les universitats, centres de recerca i empreses referents de l’R+D fotovoltaic a Espanya.
www.unef.es